Hi ha dugues maneres de sotmetre a la població: per la força, com ho fan els sistemes autoritaris, i usant la persuasió, la desinformació, la manipulació informativa, sota una aparença de llibertat. Aquest darrer sistema és el més efectiu, perquè pot ocultar la percepció de l’opressió, fent que els oprimits treballin pels seus opressors o, com en el cas que ens ocupa, portin el món a la catàstrofe, sense tenir-ne la percepció o desconeixent les causes.
No n’hi ha prou amb el pa i circ, també cal l’engany; i els seus professionals tenen facultats, de periodisme i ciències de la (des)informació i bones remuneracions als mitjans del Sistema que ens porta, a tots, a la ruïna.
En Malcom X deia que els mitjans (hegemònics) et faran odiar el teu alliberador i estimar el teu opresor (ho dèia d’uan altra manera més bonica). Aquest article també va en aquesta línia: ens fan veure els partits “raonables”/centrats als que ens porten a postures extremistes en geopolítica (risc de conflicte bèlic) i en economia (neolliberalisme, empobriment massiu d ela classe mitjana del primer món i perpetuació del sotmetiment de la resta de la població del món). I ens fan mirar amb fàstic a l’Orban per una part del seu discurs (que és molt menys fastigós que, posem per cas, el suport dels nostres partits centristes al genocidi palestí) quan resulta que està mirant de reunir-se amb tothom per aconseguir aturar la guerra a Ucraïna.