El tema esta en que la superficie del planeta esta coberta d uns professionals de l aprofitament energetic: la biosfera. Si naltros usem llenya, o blat, o carn, o traccio animal, estem usant l energia q ells processen. Pero ho fan en temps real, per dir ho aixi, o amb una capacitat de reserva a escala humana. En el cas d un bosc, unes decades o pocs segles, en un conreu, uns mesos…
El petroli en canvi ens va concentrar una fraccio d aquesta energia, pero ho va fer a escala geologica. Per aixo els numeros, la quantitat d energia que hem disposat, en nomes 200 anys, ha sigut ESPECTACULAR.
Llavors, la tecnologia en alguns ambits pot aprofitar energia no aprofitada, com l eolica, la fluvial, hidroelectrica o mecanica, etc. pero amb uns limits, perque parlem d una escala immediata i, sobretot, perque la tecnologia depen de l estraccio d uns recursos que no son renovables i que en concentrar los i posar los a disposicio (parlo ara de la high tech, no de la forja catalana) tenen una despesa energetica important, el q dismineix la seva TRE.
Al final, son numeros. Pero si els tecnooptimistes no posen a la seva equacio l esgotament dels recursos q han de menester les seves conclusions no seran correctes.
I al final, en aquesta discusio, hi ha la prova del coto, que es el preu de la benzina, de la llum i dels aliments o del sustent de les persones. Si aquest incrementa, vol dir que les renovables no estan rescatant als fossils n la mateixa escala.
Pero es que el pitjor es que ARA es el millor moment de la transicio energetica perque:
es quan tenim una quantitat de fossils menor a substituir: no arriba al 5-10% del petroli per sota del seu peak. En 20 anys aquesta quantitat podria ser de mes del 50%
com que el cenit del petroli es encara proper, el preu dels combustibles encara es “relativament” baix, i aixo fa que l obtencio dels materials i la contruccio de la infrarstructura de les renovablres no tingui un cost massa elevat.
D aqui en endevant, tots aqursts parametres empitjoraran el marc de l electrificacio i la transicio energetica, i per tant cada cop sera tot mes car, mes escas i amb unes TRE decreixents
[23/6, 18:25] David: … I resulta que aquests “tontolaves” de la fotosíntesi han acabat fent boscos i praderies on s’alimenten els metazous més complexes i malgastadors de la galàxia…
[24/6, 11:59] Joan: No ho has entes. PRECISSAMENT perque la biosfera no es tonta l haba i ha anat perfeccionant el seu sistema de captacio energetica durant eres, naltros no serem els espabilats que descobrirem la sopa d all en el terreny que ells han optimitzat durant milions d anys.
I el problema es la capacitat de carrega. La anoxia en un riu o en un bloom d algues no ve perque hi hagi poc oxigen en nombres absoluts, sino perque les algues han crescut per sobre la capacitat d un medi q, nomes q fossin la meitat, no tindria cap problema.
Si naltros fossim 3500 milions. O el primer mon nomes 500 milions, possiblement no estariem parlant del peak oil ARA.
Naltros tindriem una altra estrategia, tambe practicada pels organismes, reduir ñes nestres necessitats (decreixement). Es el que fa un os quan hiverna, o les formigues, o els escarabats a l hivern, o les plantes de bulb, etc.
Pero resulta que el nostre sistema economic, el capitalisme, no es compatible amb el decreixement, perque col.lapsa (tema de l interes del deute).
Llavors si l.opcio no es reduir la poblacio abruptament (bloom d algues, Roma, Maies…) ni tampoc hivernar (decreixement) no tenim cap sortida. I per aixo ens inventem la fal.lacia de la transicio energetica q les matematiques no aguanten.
Pròdrom (CA/ES): el futur que ja és aquí! / el futuro ya está aquí
[23/6, 18:25] David: … I resulta que aquests “tontolaves” de la fotosíntesi han acabat fent boscos i praderies on s’alimenten els metazous més complexes i malgastadors de la galàxia… [24/6, 11:59] Joan: No ho has entes. PRECISSAMENT perque la biosfera no es tonta l haba i ha anat perfeccionant el seu sistema de captacio energetica durant eres, naltros no serem els espabilats que descobrirem la sopa d all en el terreny que ells han optimitzat durant milions d anys.
I el problema es la capacitat de carrega. La anoxia en un riu o en un bloom d algues no ve perque hi hagi poc oxigen en nombres absoluts, sino perque les algues han crescut per sobre la capacitat d un medi q, nomes q fossin la meitat, no tindria cap problema.
Si naltros fossim 3500 milions. O el primer mon nomes 500 milions, possiblement no estariem parlant del peak oil ARA.
Naltros tindriem una altra estrategia, tambe practicada pels organismes, reduir ñes nestres necessitats (decreixement). Es el que fa un os quan hiverna, o les formigues, o els escarabats a l hivern, o les plantes de bulb, etc.
Pero resulta que el nostre sistema economic, el capitalisme, no es compatible amb el decreixement, perque col.lapsa (tema de l interes del deute).
Llavors si l.opcio no es reduir la poblacio abruptament (bloom d algues, Roma, Maies…) ni tampoc hivernar (decreixement) no tenim cap sortida. I per aixo ens inventem la fal.lacia de la transicio energetica q les matematiques no aguanten.