En resposta a una companya, en un xat:

No pot haver-hi una única mesura concreta. La realitat és complexa i multidiversa. I crec que qualsevol mesura que vagi en la direcció de retallar drets adquirits, només generarà un profund rebuig social i la molt possible emergència de radicalismes i fascismes. Cal, per començar: Educació ambiental a tot drap, que la EA sigui transversal a qualsevol institució, grup, col•lectiu… Campanya contundent de comunicació sobre la situació en què ens trobem, sense eufemismes. Generar oportunitats/formacions basades en l’activació d’1 economia local. Anar, progressivament, pujant impostos a les grans fortunes i corporacions

Tot això que dius, C., és un punt de vista “idealista”, en contraposició al “materialisme històric, de Marx”.

Fa mil anys que els occidentals fem educació ambiental (la que al Sistema Capitalista li convé, que és la que finança i ressona als seus mitjans). I ha servit per res? Mira els gràfics de consums de combustibles fòssils. NO.

Les campanyes de comunicació anticapitalistes en els mitjans de comunicació capitalistes? No és això un sense sentit? No n’hi ha, ni n’hi haurà. I no es casualitat.

L’economia local és una anècdota. I en tot cas si guanya importància serà per la desfeta de la global/capitalista. No com a tria, sinó com a adaptació al desastre. I no serà activitats econòmiques xupiguais, subvencionades, voluntaristes, com aquestes:

https://www.ccma.cat/catradio/catalunya-al-dia/els-petits-ramaders-en-perill-dextincio-a-catalunya/noticia/3191841/

sinó molt més bàsiques (més semblant al que passa al 3r món, al que fan els immigrants aquí, l’autoexplotació, etc.).

Apujar els impostos als capitalistes des d’una societat a on els capitalistes tenen el Poder???

El resum del que et vull dir és que hem interioritzat tan profundament la ideologia capitalista (podríem anomenar-ho “capitalisme banal”) que no veiem les alternatives òbvies al capitalisme (que s’assemblen més al Socialisme, el comunisme o qualsevol derivada del marxisme). I llavors volem fer la quadratura del cercle: esmenar el capitalisme, o impugnar-lo, sense subvertir-lo. I això és no entendre com funciona el Poder, i quines són les seves palanques. I quines són les forces “materials” que aquest te i que el sustenten.

En general o el Poder col·lapsa, en un escenari de desastre a on ja et pots oblidar de viure amb un mòbil en una casa amb calefacció, i és substituït per altres poders, més resilients, però potser més tirànics, despietats, etc. (vegeu el cas de l’illa de Pasqua, el dels maies i tants altres) o al poder se li ha d’arrabassar la força en una LLUITA.

I com que som societats acostumades a la comoditat, perquè hem viscut bé, i no al sacrifici, a la lluita, de moment només tenim el dret a la rebequeria, idealista, desorganitzada, marginal, que no va enlloc i no canvia ni un mil·límetre del rumb del vaixell (capitalista) que ens porta a l’iceberg.

El missatge revolucionari no és entès per la major part de la societat. Però és que aquesta és incapaç de fer-ho, fa massa anys que té un altre pensament, una altra lògica de pensament, l’hegemònic capitalista. I només els pedaços populistes de dretes, neofeixistes, saben capitalitzar el descontentament, perquè tampoc impugnen les línies bàsiques del paradigma econòmic; i precisament per això els Trumps o Bolsonaros tampoc resolen les falles, estructurals, que fa aflorar la crisi energètica i ambiental.

Però jo, si hagués de perdre 5 minuts, que els perdo, per divulgar una alternativa, ho faria per les reals, les revolucionàries i materialistes. Encara que sé que fins que les condicions objectives no estiguin alineades amb les condicions objectives això només pot servir per formar una avantguarda revolucionària que pugui florir algun dia (això, si no m’equivoco, és la visió leninista del tema ;-) )>