Albert Botran conversa amb l'investigador Salvador Lladó especialitzat en microbiologia ambiental i autor, entre altres obres, de «La bossa o la vida. El 99%...
L’únic “però” és que el discurs naufraga en la part propositiva. És on naufraguem tots, potser, a l’hora de proposar com podríem passar del punt A, on ens trobem, al punt B, on tinguem societats “sostenibles”.
La major part de la gent, i en aquest vídeo també ha sigut així, descriuen com hauria de ser la societat futura: “canviar l’estil de vida per no canviar el nivell de vida”, “relocalitzar”, “repartir el treball”, “deixar d’explotar el 3r Món”, etc. La pregunta és com desarmes al dolent. Com aconsegueixes treure-li el poder la Capital, que és qui governa, per desenvolupar el teu “ideal”. Aquí comenta que cal passar de democràcies representatives a participatives. Però, tenint els mitjans de comunicació i les xarxes socials en mans del Capital, això és factible? Aquests discursos (CUP, Comuns) arriben a la massa? Per què no hi arriben? Alguna cosa indica que ha de canviar, això? I si realment la gent majoritàriament estigués en aquesta línia, els que ara controlen els fils de l’estat representatiu (el Capital), deixarien que se’ls enfonsés el cotarro impassiblement?
El que vull dir és que, igual que amb el “procés català”, els discursos polítics (CUP, Comuns, com allà el van fer convergents i republicans) sempre és un discurs d’ordre, de fer-ho seguint les normes, la democràcia, etc. Ningú parla de processos disruptius, revolucionaris o com a mínim de preparar-nos per haver de fer front a la “Reacció” violenta. Fanco és la mostra més propera de com va actuar la Reacció espanyola als anys 30. I els Francos, Mussolinis i Hitlers si que semblen que son el pla B del capital quan la pressió social, encara que sigui acèfala, anàrquica, esclati.
Mentre, a l’altra banda, encara confiem en urnes, vots, lleis, la força del somriure… Tant se val quants Allendes, Mossadevs o Lubumbas hagin deixat la pell o el càrrec…
Pròdrom (CA/ES): el futur que ja és aquí! / el futuro ya está aquí
Molt bona l’entrevista!
L’únic “però” és que el discurs naufraga en la part propositiva. És on naufraguem tots, potser, a l’hora de proposar com podríem passar del punt A, on ens trobem, al punt B, on tinguem societats “sostenibles”.
La major part de la gent, i en aquest vídeo també ha sigut així, descriuen com hauria de ser la societat futura: “canviar l’estil de vida per no canviar el nivell de vida”, “relocalitzar”, “repartir el treball”, “deixar d’explotar el 3r Món”, etc. La pregunta és com desarmes al dolent. Com aconsegueixes treure-li el poder la Capital, que és qui governa, per desenvolupar el teu “ideal”. Aquí comenta que cal passar de democràcies representatives a participatives. Però, tenint els mitjans de comunicació i les xarxes socials en mans del Capital, això és factible? Aquests discursos (CUP, Comuns) arriben a la massa? Per què no hi arriben? Alguna cosa indica que ha de canviar, això? I si realment la gent majoritàriament estigués en aquesta línia, els que ara controlen els fils de l’estat representatiu (el Capital), deixarien que se’ls enfonsés el cotarro impassiblement?
El que vull dir és que, igual que amb el “procés català”, els discursos polítics (CUP, Comuns, com allà el van fer convergents i republicans) sempre és un discurs d’ordre, de fer-ho seguint les normes, la democràcia, etc. Ningú parla de processos disruptius, revolucionaris o com a mínim de preparar-nos per haver de fer front a la “Reacció” violenta. Fanco és la mostra més propera de com va actuar la Reacció espanyola als anys 30. I els Francos, Mussolinis i Hitlers si que semblen que son el pla B del capital quan la pressió social, encara que sigui acèfala, anàrquica, esclati.
Mentre, a l’altra banda, encara confiem en urnes, vots, lleis, la força del somriure… Tant se val quants Allendes, Mossadevs o Lubumbas hagin deixat la pell o el càrrec…