Existe una presión muy fuerte sobre los propios hombres para que no amen demasiado, no cuiden demasiado. El ideal de “libertad masculina” tradicionalmente se entiende como independencia, desapego, y muchas veces, desinterés.
Sólo se valida lo que se ajusta al ideal de “libertad masculina”, entendida como desapego, independencia, y muchas veces, desinterés. Se ridiculiza el afecto: el amor o el compromiso te vuelve menos hombre.
Es crucial normalizar que el cuidado, el afecto y el amor no son signos de debilidad, sino de decisión, como parte de un ejercicio para validar la autonomía afectiva de los hombres.
@remolatxa Totalment. Em sembla, a més, que aquesta dinàmica porta implícit un “contracte” implícit en aquests rols on no es comuniquen quines són les expectatives de cada part de la parella si no que es donen per fet i es dóna per fet que s’ha “de cedir” com a part d’aquest contracte.
No ho sé, a mi fins i tot les activitats que són d’interès per la meva parella m’agrada fer-les (en general) precisament perquè són les que la fan feliç.
@remolatxa Totalment. Em sembla, a més, que aquesta dinàmica porta implícit un “contracte” implícit en aquests rols on no es comuniquen quines són les expectatives de cada part de la parella si no que es donen per fet i es dóna per fet que s’ha “de cedir” com a part d’aquest contracte.
No ho sé, a mi fins i tot les activitats que són d’interès per la meva parella m’agrada fer-les (en general) precisament perquè són les que la fan feliç.